Epigrames del Mas d'en Gall

Per Andreu González Castro

Del llibre d'aparició imminent Epigrames del Mas d’en Gall, Granollers, Tarafa, 2007. Pròleg d'Iván Sánchez Moreno

Mel, acetum, sal, fel

Em dius: «Què és l’epigrama?».
Amic, això depèn.
Si l’escrius en lloança,
una flor sense espines;
d’altres són com els cards,
n’hi ha que com les roselles.
Jo tinc tirada, però,
a trepitjar les flors.

My way

Hi ha qui vol embellir
la llengua que va rebre
i escriu «occir», «quelcom»,
mots nobles, com de bronze.
Jo també he llegit llibres.
Però trepitjo els carrers
i m’he de conformar
a no esguerrar-la gaire.

Entendràs que no hi vagi

Vares lliscar la mà
suau i jesuítica
per una cuixa tendra
de nen escanyolit.
Aquell nen era jo,
fràgil com una canya.
Entendràs que no vagi
al teu enterrament.

Honradesa

Amb un gest ostentós
em parles d’honradesa:
em mostres els palmells
buits, com faria un màgic.
Però si és que em vols convèncer
que el poder no et corromp,
no m’ensenyis les mans:
vull veure’t les butxaques.

El teu amor té fi

Delicat i amb astúcia,
li pares un parany
a la nova gasela
que vols com a trofeu.
Un cop l’has empaitada,
et tornes barroer:
«L’amor s’acaba quan
s’empassa el condó el vàter».

Primum vivere

Protestes: no m’entens
si et parlo en català,
demanes que cedeixi
per educació.
Maleducat no. Sé
què els passà als dinosaures:
que es varen extingir
molt educadament.

Psicosomàtic

Em feia mal l’esquena
i vaig anar a cal metge,
qui em digué: «Tu tranquil,
t’envio al psiquiatra».
Ell deia si em queixava:
«Són cabòries teves».
Al final era càncer.
Però he mort equilibrat.

Corretja i morrió

Una bava ambulant
se m’acosta ferotge.
«Només és un cadell»,
em tranquil·litza l’amo
mentre el quisso em tenalla
un camal i una cama.
Lliga el gos, animal,
i posa’t tu el morrió.

Volves de borra

Volves de borra,
neu en raïm d’abril.
Voreres blanques.