La setmana vinent, la continuació del conte esgarrifós que va començar la setmana passada.
Però avui us he de deixar precipitadament. Me'n vaig amb la petita Aina.
Bon estiu.
7 comentarios:
Anónimo
dijo...
Se admite el cierre,hay que reconcer que la escusa es buena(je).Mil felicidades por ese resumen de sentimientos,llamado Ania y bienvenido a las filas de los privilegiados papa!!!!!.¿Has plantado ya un árbol?.
Ja és casualitat que parlis d´ella la setmana del terror. Benvingut al terrorífic món del "padre primerizo". Aquestes criatures venen al món a conquerir el cor dels terrícoles, robar-los hores de son i deshidratar-los fent-los caure la baba. No tenen manual d´instruccions i a la llarga es transformen en petits dictadors que fan dels terricoles al seu càrrec uns esclaus amb el cervell fos per l´amor. Això si que fa por. Però val la pena. Felicitats, Andreu. Ja passaré a veure-la i dir-te que s´assembla més a la mare que a tu, ea.
Fel·licitats!!!! Un petonàs a la mare i a la petita Aina, i al pare,... bueno, una abraçada que alguna cosa haurà fet. Que ho gaudiu! Un petonet a tota la família de part de la Laura, esperem conèixer la petita ben aviat.
Cada día de la semana, una de nuestras voces publica un texto literario o de opinión. ............ Cada dia de la setmana, una de les nostres veus publica un text literari o d'opinió. 12 de abril de 2011. Último post de SieteVoces.
7 comentarios:
Se admite el cierre,hay que reconcer que la escusa es buena(je).Mil felicidades por ese resumen de sentimientos,llamado Ania y bienvenido a las filas de los privilegiados papa!!!!!.¿Has plantado ya un árbol?.
Felicidades!!!! Y un beso para la madre y otro para la pequeña Aína, que al fin y al cabo son las que lo han pasado un poco peor.
Moltíssimes felicitats!!!!
A tu, papa, a la teva dona i a la petita Aina que acaba de veure la llum...
Ja és casualitat que parlis d´ella la setmana del terror. Benvingut al terrorífic món del "padre primerizo". Aquestes criatures venen al món a conquerir el cor dels terrícoles, robar-los hores de son i deshidratar-los fent-los caure la baba. No tenen manual d´instruccions i a la llarga es transformen en petits dictadors que fan dels terricoles al seu càrrec uns esclaus amb el cervell fos per l´amor. Això si que fa por. Però val la pena. Felicitats, Andreu. Ja passaré a veure-la i dir-te que s´assembla més a la mare que a tu, ea.
Fel·licitats!!!! Un petonàs a la mare i a la petita Aina, i al pare,... bueno, una abraçada que alguna cosa haurà fet. Que ho gaudiu! Un petonet a tota la família de part de la Laura, esperem conèixer la petita ben aviat.
A partir d'algun dia aquest bloc anirà ple de les meves cròniques sobre la nena. Les Cròniques de l'Aina. A partir del setembre. Gràcies a tots.
Felicitats!!. Un altre pare ple de felicitat.
Salutacions
Publicar un comentario