Ser de lletres o ser imbècil

Per Núria Domènech


Una cosa és que les matemàtiques no siguin el teu fort. Què vols fer-hi, cadascú fa el que pot. Fins i tot que no sàpigues fer una trista equació ni una tristíssima suma de fraccions. Que no hi hagi manera d'entendre què és un polinomi i que la derivació et causi mareig tan bon punt en sents el nom. Una cosa és tot això que mira, pot passar. Pot passar que no tinguis ni idea de què és un número complex, i pot passar que no només no en tinguis ni idea, sinó que sincerament t'importi un rave. I tanmateix, estic convençuda que potser ets un excel·lent fuster, o un paleta boníssim, o una sectretària com ja no se'n troben. I ho dic amb tot el respecte, però potser si ets sabater, doncs potser sí que tant se val saber o no saber què recoi és un número complex. Fins aquí bé. Una altra cosa són els intel·lectuals. Són una altra cosa perquè ells exigeixen ser una altra cosa, òbviament. I si et fas dir intel·lectual i se suposa que això és perquè el teu intel·lecte té quelcom d'especial, perquè et dediques a treballar-lo; doncs llavors no et jutjaré amb els mateixos paràmetres amb què jutjo als qui treballen la fusta o la pedra. Òbviament no t'exigiré que siguis el millor en tot, per molt intel·lectual que siguis, però no es tracta de ser el millor. Es tracta de ser capaç de valorar (només demano valorar!) i respectar (només respectar!) totes les àrees del coneixement, encara que no siguin la teva. Ser capaç de mesurar-ne la importància, ser-ne capaç. Mai he sentit un metge de prestigi proclamant orgullós que no ha passat de la cinquena pàgina d'una novel·la. Mai ho he sentit i prefereixo que sigui així, perquè em moriria de vergonya; però imagineu-vos per un moment què passaria. Què pensaries del doctor Corbella o del doctor Dexeus si s'enorgullissin en públic de no saber si Sòcrates era grec o romà. Què pensaries si a sobre ho diguessin amb una rialla irònica i acabessin el discurs posant en dubte la utilitat d'aquest coneixement. Doncs que sàpigues que és el mateix, exactament el mateix, que cada vegada que tots aquests que es fan anomenar intel·lectuals utilitzen l'excusa de ser de lletres per proclamar que l'operació matemàtica més complicada que saben fer és la suma, i que no passi de dues xifres, si us plau. I després riuen, a sobre. Riuen ells i riu també tot el seu seguici d'intel·lectuals de plastilina, riuen i es fan l'ullet. I a sobre tenen el valor de dir que són de lletres: perdona, si encara no t'has adonat de la importància de les matemàtiques no és perquè siguis de lletres, és perquè ets imbècil.