miércoles, 31 de octubre de 2007

Ser de lletres o ser imbècil

Per Núria Domènech


Una cosa és que les matemàtiques no siguin el teu fort. Què vols fer-hi, cadascú fa el que pot. Fins i tot que no sàpigues fer una trista equació ni una tristíssima suma de fraccions. Que no hi hagi manera d'entendre què és un polinomi i que la derivació et causi mareig tan bon punt en sents el nom. Una cosa és tot això que mira, pot passar. Pot passar que no tinguis ni idea de què és un número complex, i pot passar que no només no en tinguis ni idea, sinó que sincerament t'importi un rave. I tanmateix, estic convençuda que potser ets un excel·lent fuster, o un paleta boníssim, o una sectretària com ja no se'n troben. I ho dic amb tot el respecte, però potser si ets sabater, doncs potser sí que tant se val saber o no saber què recoi és un número complex. Fins aquí bé. Una altra cosa són els intel·lectuals. Són una altra cosa perquè ells exigeixen ser una altra cosa, òbviament. I si et fas dir intel·lectual i se suposa que això és perquè el teu intel·lecte té quelcom d'especial, perquè et dediques a treballar-lo; doncs llavors no et jutjaré amb els mateixos paràmetres amb què jutjo als qui treballen la fusta o la pedra. Òbviament no t'exigiré que siguis el millor en tot, per molt intel·lectual que siguis, però no es tracta de ser el millor. Es tracta de ser capaç de valorar (només demano valorar!) i respectar (només respectar!) totes les àrees del coneixement, encara que no siguin la teva. Ser capaç de mesurar-ne la importància, ser-ne capaç. Mai he sentit un metge de prestigi proclamant orgullós que no ha passat de la cinquena pàgina d'una novel·la. Mai ho he sentit i prefereixo que sigui així, perquè em moriria de vergonya; però imagineu-vos per un moment què passaria. Què pensaries del doctor Corbella o del doctor Dexeus si s'enorgullissin en públic de no saber si Sòcrates era grec o romà. Què pensaries si a sobre ho diguessin amb una rialla irònica i acabessin el discurs posant en dubte la utilitat d'aquest coneixement. Doncs que sàpigues que és el mateix, exactament el mateix, que cada vegada que tots aquests que es fan anomenar intel·lectuals utilitzen l'excusa de ser de lletres per proclamar que l'operació matemàtica més complicada que saben fer és la suma, i que no passi de dues xifres, si us plau. I després riuen, a sobre. Riuen ells i riu també tot el seu seguici d'intel·lectuals de plastilina, riuen i es fan l'ullet. I a sobre tenen el valor de dir que són de lletres: perdona, si encara no t'has adonat de la importància de les matemàtiques no és perquè siguis de lletres, és perquè ets imbècil.

8 comentarios:

A dijo...

Llavors hi ha l'altra cara de la moneda, aquells especialistes en números però sense cap mena de perspectiva cultural, per qui la música es redueix a David Bisbal i la poesia a mariconades rimades. Robotaires especialistes en equacions diferencials.

De talibans (o imbècils) al món de les ciències també n'hi ha un munt...

Unknown dijo...

Sí que n'hi ha, d'imbècils, n'hi ha molts. Però jo no n'he sentit cap d'important fanfarronejant de la seva incultura humanística. Mai. En canvi d'escriptors proclamant disbarats ens sento cada dos per tres. I que consti que no vull pas dir que les ciències ni els científics siguin millors que les lletres o els humanistes. Que no és això, eh!

gonzalezcastro dijo...

Jo també he conegut llicenciats en lletres que al·lucinen amb Bisbal, que són seguidors d'OT, que veuen "Aquí hay tomate", que fan aeròbic... Per separat, no passa res. Però el còctel de tot plegat és massa perillós, oi? Sobretot perquè no deixa gaire temps per a Kierkegaard.

Quants als enginyers... La meva colla de BUP i COU tots s'han tret la carrera (la tècnica o la superior). Amb penes i treballs o en els anys que tocava. Només n'hi ha un, amb tot, que se'n pugui dir lector. La resta segueixen els patrons més mainstream en tot: música, consum televisiu i cinema, etc.

Gogus dijo...

Conec una metgessa, i t'asseguro que fa de tot menys llegir. D'enginyers en conec més d'un, i més d'un es sent orgullós de proclamar que no ha llegit mai cap llibre des de l'escola. D'ignorants amb carrera n'hi ha per tot arreu,estiguin abduïts per les paraules o pels àtoms. En general, desconfio tant de la "saviesa" d'aquells que s'autoproclamen intel·lectuals, com de la d'aquells que es presenten com científics.
Fins ara,
Marc

Carla dijo...

Hola Núria!
Primer de tot: benvinguda
Segon de tot: no estic gaire d'acord amb tu. No sé quin ambient et rodeja, perquè això és determinant, però com a mínim el meu és que moltíssima gent de ciències que conec (i sense anar més lluny el meu cunyat és ingenier), no només és una absoluta ignorant en coses de lletres, sinó que a més s'ufana de no fer-ho, perquè és clar, les lletres són per tontos, com ens feien creure veladament (i a vegades no tant) a l'institut.
A més, recorda que queda molt i molt bé dir que llegeixes Sòcrates, o Joyce, o Dostoievsky... però "del dicho al hecho, hay un trecho", i és que "dime de lo que presumes i te diré de lo que careces".
És clar que hi ha gent de ciències molt intel.lectualitzada, però pel què jo he vist a la gran majoria se la sua.

A banda d'això, estic encantada que en aquest blog hi intervinguin més dones! Així que espero veure't sovint per aquí...

Salutacions

Unknown dijo...

D'acord, quin allau de comentaris. Quan em referia a intel·lectuals no parlo de llicenciats en humanitats. Parlo de personalitats teòricament importants al món de les lletres. Escriptors, filòsofs, psicòlegs. Gent rellevant. Això és el que trobo greu.

Gogus dijo...

Bé, no conec exactament a quines persones et refereixes i en quin context van fer els seus comentaris. En qualsevol cas, ni que sigui per conèixer una mica a 'l'enemic', mai s'ha de caure en l'absoluta ignorància, i encara menys, vanagloriar-se d'ella.
Pel que fa a gent important del món de la ciència que afirma, en teoria, ser persona llegida, el que passa és possible que sigui el següent: l'home estarà fet d'àtoms, però la humanitat (inclosa la ciència) ho està de paraules.
Apa, fins ara,

Marc.

Bufff, hehehehe, amb l'última frase sembla que m'hagi quedat ben descansat, hehehe. Per cert, Núria, tu deus ser estduiant de ciències, oi?

Anónimo dijo...

Nuria, creo que en el momento presente la cultura humanística está en clara situación de menosprecio frente a la cultura tecnológica y científica. Esas afirmaciones que atribuyes a intelectuales no son sino "boutades", quizá más que desprecio trasmiten una actitud de autodefensa, la supervivencia está amenazada..

En Antes de las Cenizas, hemos iniciado una serie artículos que tienen como fin la crítica al “Dogma de la Pedagogía Oficial”. Pretendemos simplemente contribuir a la reflexión y al debate sobre cuestiones (lugares comunes, prejuicios) pedagógicas que se admiten como evidentes, cuando pueden esconder muchos supuestos injustificados. Y de hecho están funcionando como dogmas, incluso como supersticiones.
De momento se llevan tres entregas:
Dogma 1. De los padres.
Dogma 2. El epíteto democrático.
Dogma 3. No tanto saber como comunicar.

Animamos a participar en el debate.