miércoles, 23 de enero de 2008

Les estúpides taules de multiplicar

Per Núria Domènech
Si hi ha una cosa al món realment antimatemàtica, aquesta és memoritzar les taules de multiplicar. Vinga tots, agafem embranzida i embestim la del set, que ja se sap que és la més complicada. Sumar fraccions, fer arrels quadrades, solucionar equacions. Tot són eines necessàries per a moure's amb mínima desimboltura en el món matemàtic, d'acord, és bàsic saber fer un producte de potències, d'acord. Ho accepto, eh!, però... això només són eines! L'essència de les matemàtiques va molt més enllà; és la capacitat de resoldre problemes, de desciure la ralitat, d'endreçar el pensament... de pensar!
Les matemàtiques a l'ensenyament primari i secundari estan perfectament pensades, precisament, per no fer pensar als alumnes. Cap interès per les situacions noves, per posar a prova la capacitat lògica dels estudiants. Són una assignatura avorrida, mecànica i majoritàriament odiada pels alumnes. A l'escola, el mestre explica com es resta; els alumnes han de completar un terrible, llarguíssim i inacabable quadernet de restes, i després fan un control. A la secundària, el professor explica com se solucionen les equacions (donant receptes inequívoques per a evitar cap tipus de desgast neuronal), els alumnes fan els exercicis del tema (tots són resolubles amb les receptes inequívoques), i després fan un examen (havent memoritzat les receptes inequívoques). I apa, així anar fent, anar passant, anar emmagatzemant trastos que no sabem fer servir en un recó del cervellet i esperar que s'omplin de pols.
Jo també odiava les matemàtiques quan em feien memoritzar les taules de multiplicar, que em semblava la cosa més avorrida i inútil del món... com a mínim memoritzar les comarques em servia per a situar-me en el mapa!
En la mateixa línia, tinc queixes semblant sobre l'ensenyament de les humanitats i de com n'és de vergonyós que es potencïi tant la memòria de fotocopiadora per sobre de l'esperit crític i la capaciatat de raonar i argumentar... una altra vegada... la capacitat de pensar.
Pensar... he decidit posar aquesta paraula en cursiva perquè la reiteració en tot l'article m'incomodava... em repeteixo... pensar...

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Núria,

Amb això de pensar encara m'ho poses pitjor. Crec que la majoria dels que vam començar a sentir aversió per les mates va ser perquè arribava un punt que no et feien memoritzar, sinó que aventuressis resultats sense que tinguessis prou base. M'explico. Arriba el profe de mates a 6è d'EGB i ens diu: a + a. I anava passant per les taules i posant-li malament a tothom, tret dels del grup B1, que la tarda anterior havien estat amb ell i els havia explicat el truc. Segona pregunta: a x a. I, ruc com sóc, poso 2a, com a la pregunta anterior. Però llavors era a^2. Tercera: a - a. Etc. Els del grup A, els espaviladets, vam quedar suposadament en evidència. Si aquell professor d'allò en deia fer pensar...

Això per no parlar dels nombres negatius. O de la febre que hi ha haver els anys 80 amb els conjunts (i tots a fer puntets i bosses). I conjunt i subconjunt amunt i avall. Un desori.

Estic d'acord que les matemàtiques han de fer pensar, però certes abstraccions hi ha cervellets (com el meu) que no les pesquen.

Andreu

R.P.M. dijo...

La memoria es necesaria pero no básica. Si echanmos un vistazo a los libros de texto, hoy día se memoriza poco y se piensa menos. Entonces, los profes un poco metidos a ello -es decir, que se creen su profesión-intentan a pesar de los libros de texto, que los alumnos "piensen", mezclando -los profes- un poco de buen hacer con cierta perspicacia para herir en los apenas tres o cuatro sentimientos que manifiestan los alumnos. Tema que sale, tema que se aprovecha, aunque ello suponga dejar las oraciones coordinadas para el día siguiente. Claro, sin abandonar del todo el temario. Mira, si de algo estoy un poco contento es de que en 2º de Bachillerato se trabaje con textos. Uno puede elegir así de qué temas vamos a tratar en clase. En fin, que si lo pensamos un poco, descorazona, pero no por ello vamos a abandonar.

Marc Vintró dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Marc Vintró dijo...

Mireu... la veritat és que amb el pas dels anys començo a creure cada cop més que això de pensar més o menys és cosa del destí o, per a aquells que lliuren la seva fe a la ciència, és més genètic que altra cosa. Toca quan toca i arriba quan arriba. Els que tenen sort els hi toca pensar poc, i els que han ofès als déus, no paren de donar-li voltes a les coses.

carlesrull dijo...

Es pot ensenyar a pensar? Es pot fer pensar? A vegades, tot i que m'entossudeixi amb fermesa a intentar-ho, tinc la sensació de no obtindre dels xics de secundària més que una restrenyiment intel·lectual gravíssim: després de molt apretar no passem d'unes ventositats incoherents. Mira que em salto el temari, mira que els porto notícies actuals, que parlem de llibres, de cine, del dia a dia, que els animo a opinar, a dir la seva, a criticar qui vulguin, a escriure els seus pensaments,... A vegades compensa i, com diu Rufino, veus tres o quatre lluïsors de funcionament neuronal.
Al batxillerat sí que pots assolir un cert nivell de diàleg i debat.

paula dijo...

Yo, que me permitía hacer de las mates, un ejercicio de autoestima, con las mágicas calculadoras, derrochando euros y billetes falsos (sin rey).Sentirme una cuenta cuentos, con final feliz...donde los numeradores de nubes y los denominadores demonios, se convertían en pasteles fosforitos de tarta cumpleaños, donde habían buenos y malos, los que dan y se agrupan, l os que quitan y restan, donde nunca nos pasábamos del reparto justo, con las tablas de la ley a mano.
Pero...me subieron de nivel y me dieron alumnos, de esos con los que no se puede perder el tiempo, porque tienen capacidad y encima memoria.¿Qué quieres que te diga Nuria?,estoy repasando y repasándome con pesar, serios contenidos....mientras pienso en batallitas de números enteros y congelo bajo cero a los malos, a los rojos je,je y los encierro en cárceles de raíces cuadradas...no tengo remedio, soy inmigrante de ACI, encima de letras je,je.
PD)Reconozco, que empieza a fascinarme el lenguaje algebraico y que ,fuera bromas,el desmemorizarlas ,desdramatizarlas y humanizarlas...ha hecho que les vaya cogiendo cariño.

Anónimo dijo...

Hi
http://www.geomaticsoman.com/ - zolpidem 10 mg

Noted side effects of Ambien are as follows: • Patients claim to have no memory of their activities like, driving, eating and talking on the phone.
[url=http://www.geomaticsoman.com/]buy zolpidem[/url]
Johns Wart, HIV drugs and caffeine.
zolpidem drug
Save big money ordering Ambien (Zolpidem) in bulk.