Hibiscus

Per Raquel Casas

H ha arribat a la feina amb cara de son. La ferida que li va deixar el tatuatge no l’ha deixat dormir bé aquesta nit. Ara una flor d’hibiscus vibrant li recorre un turmell.
H fa un badall i amb els ulls tancats recorda la primera vegada que aquella flor magnètica la va fascinar: un pati, dos homes i tres minuts suant. En el centre de la pantalla, David Bowie és obligat a dejunar; davant d’ell un soldat japonès el vigila quan de sobte adverteix, bocabadat, com les dents i les mans del presoner devoren una flor sense remordiment (la seva flor, decideix H en aquell moment).
El temps s’atura en les pupil·les d’H alhora que congela l’honor del soldat. El soldat, com un fotograma inacabat...Els segons transcorren implacables fent l’harakiri en la joventut d’aquells ulls humits i estirats.

**