jueves, 9 de abril de 2009

Estellés, 15 anys


Per Raquel Casas



Ara que fa 15 anys de la teva mort, estimat Estellés




Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l’ha habitat i poblat.
No puc ja més, repetiria encara;
però l’amor no em deixa mai, cruel,
i em trobe a gust dessota el seu domini,
sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,
molt lentament, corcant-me a poc a poc.
La meua mort, mai espectacular,
m’ha d’arribar d’una lenta creixença:
va madurant a les meues entranyes,
exactament com madura l’amor.

Hamburg (1972)




**

2 comentarios:

Manel Alonso i Català dijo...

Aquest magnífic poema el va musicar el cantautor valencià Paco Muñoz i es pot trobar en un cd que Paco va dedicar sencer al poeta de Burjassot.
Estellés, no sé si davant o darrere d'Ausiàs Marh, és el poeta valencià més musicat de tots els temps.
Ara, tots dos són els màxims exponents de la poesia catalana del País Valencià.

R.P.M. dijo...

Estellés tiene un alma llena de palabras. El amor y la muerte unidos en la manera de ser, no se podría decir nunca. Y él lo dice tan sencillamente que por eso es quien es.