jueves, 18 de junio de 2009

L. A. Woman


Per Raquel Casas


Mentre el sol fuig pel darrer angle de la taula, una dona sola espera davant el mar.
Una dona sola que mira l’horitzó blau amb un ull tancat i que de sobte cau, sense soroll, damunt la sorra flonja i toca breument l’aigua amb els cabells esquerps de la perruca.
Un cos absurd, amb les cames obertes, la llengua de pedra i els llavis esgotats.
Mentre el sol fuig i s’esmicola com un somni dins d’un altre somni, ella aixeca l’ull i recorda que volia ser arbre i tenir una vida més alta. O simplement un llamp.
Però el temps se li ha escapat, tot esperant que arribessin tots els ocells del món.


**

4 comentarios:

paula dijo...

breu i ple de sentiments amb l'amar fondo i la mar dins.
Toquecito de humor irónico-salado:no son mala perdida las gaviotas del PP je,je.
petons matiners i mariners estimada super woman casera.paula

Beatriz dijo...

LA per Los Angeles, com la cançó de Loquillo -que, ara que hi caic, tu potser no vas conèixer, Raquel?
Sí, esclar, els fotogrames no enganyen. El crit de Munch en femení, i en foto.

Esfereïdorament bonic, i tenebrós, com tots els horitzons i els oceans.

Bon solstici;)

paula dijo...

Es esta Ester?.En realidad no importa,la comparto porqué es bonita y para agradecer tus buenos comentarios....son una delicia hermana y más con el combinado del sureño San José je,je.
http://www.youtube.com/watch?v=syNruT3WWdk

Beatriz dijo...

Paula, welcome back, sister. Sí, claro que soy yo. Qué te sorprende, que sea tan tenebrosa? Jaja! Me has probado poco, krd.

Nos vemos, virtualmente, claro, qué remedio! Aunque espero tu migración al norte en algún momento estival, ya sabes.

XXL Kiss;)