Per Ruben Garcia Cebollero
A Ester Astudillo, pels e-mails que no he llegit
Fa temps que volia comentar "la veu de l'àngel", d'en Jordi Pàmias, però no ho faré pas avui tot i que començaré per recordar part dels versos finals del poema "Alzines":
...I el cansament de viure
puja pels esglaons de l'espinada,
com una sargantana pel rocam.
I ara us preguntareu: què fas aquí un dilluns? I en català? Tranquils, no és pas un cop d'estat... però mentre sabem i/o no sabem si és possible cobrir el buit del dilluns, ara que sembla ser que el Marc i la Carla necessitem el temps de les sargantanes al rocam, ara us faré cinc cèntims d'allò que canta al poema "Llorer" en Jordi Pàmias:
...Les filades de pedra
es dolen, mudes, del rossec dels anys.
I ho faig perquè a TV3 he vist la notícia que: "el govern canviarà el procés per accedir a una plaça a l'administració pública".
Això vol dir que per ser funcionari/a amb la futura llei d'ocupació pública (si s'aprova), caldrà passar un període de prova de fins a 3 mesos. Oi, què és una bona idea!!!
I ja que estem amb idees així... per què no hi ha un període de prova per als polítics? El conseller Ausàs, de Governació i Administracions Públiques, manifesta que aquests canvis dibuixen una administració moderna... però si l'Administració l'han de dirigir els polítics, perquè aquests no han de provar la seva capacitat? Els mèrits? La igualtat d'oportunitats?
Si us pregunteu què faig aquí un dilluns, i en català, la resposta és ben senzilla: d'una banda, no comentar el bon poemari d'en Jordi Pàmias, "la veu de l'àngel". I de l'altra, recordar l'Otto Von Bismarck:
Con malas leyes y buenos funcionarios se puede gobernar. Pero si los funcionarios son malos, las leyes no sirven para nada, por buenas que sean.
Tant com recordo en Bertrand Russell:
Aunque todos compartan una misma opinión pueden estar equivocados.
O l'emperador Marc Aureli:
A veces también comete injusticias el que no hace nada, no sólo el que hace algo.
I que el temps futurs puguin dir (no com la merda que ara es llença damunt dels funcionaris i de les funcionàries, i no pas damunt les ordres que aquests o aquestes reben i les mancances) que: sóc estimat, sóc anomenat: aleshores, sóc.
2 comentarios:
Buen final para comenzar con voz de ángel lunero je,je.Que se vuelve critica compartida ,entre buenas citas de pesos pesados.
Citando al citado Bertrand Rusell:¡Qué agradable sería un mundo en el que no se permitiera a nadie operar en bolsa a menos que hubiese pasado un examen de economía y poesía griega, y en el que los políticos estuviesen obligados a tener un sólido conocimiento de la historia y de la novela moderna!
Eres estimat de funcionari a funcionari e inclús anomenat en dilluns.
Una abraçada i moltes gràcies per la sorpresa,avui ha segut un matiner día d'incompetencies burocràtiques...en busca de la meua identitat caducada je,je.Es molt complicat fer una denuncia a la policia i mes a la seua prepotencia.Demà mes encara soc indocumentada digital je,je.
jaja, Rubén. Moltes gràcies per la dedicatòria, però faré veure que no parles de l'Administració ni dels funcionaris en el tu post. I no, no m'he llegit l'enllaç (encara).
Sí, claro, tienes un e-mail. No uno: tropecientos, tio. Espero que ara sí estigues ben al dia.
El meu benvolgut Ausàs, el meu cap suprem, lleidatà per a més inri, però de la muntanya, són un altre gènere completament diferent; altes voleiades, 3 pisos mé amunt que jo, a qui corregeixo escrits i redacto articles per a la premsa, a més de tapar gazapos i altres deures inexcusables. Ohhzzzzi, estaria bé que el Montilla, o el Puigcercós, tinguessin com a mínim el batxillerat, i el nivell C, esclar. Bueno, i el Benach, i tota la corrua de servidors i llepaculs que s'agombolen a la seva ombra.
Vaia, Vaia si en Bertie tenia raó: que no ho constatem diàriament 4.000 vegades pel cap baix? Però la majoria mana, tu, equivocats o no, tant se val. C'est la democracie. Et la mediocrité, hand in hand they walk. I ja paro que aviat em pensaré que sóc elitista i pro-aristòcrata. I no vull haver d'arribar a pensar això de mi, vull anar-me'n a dormir amb la consciència ben tranquil·la, jeje!
I respecte al gran Marc Aureli, què dir? No ho diu la doctrina catòlica també: pecados de pensamiento, palabra, obra u omisión. La connivència passiva, el pecat més incorregut en termes absoluts i relatius. I el més fàcilment excusable. Es que yo no sabía!!!
Així és que demà tothom amb pancartes a tallar la Diagonal, o la Via Laietana, o a promocionar un cop d'estat, algu, fer algu, perquè no ens puguin acusar, si més no, d'injusta passivitat. Si hem de morir d'algo, com a mínim que sigui actuant!!!
Ai, luna lunera!;)
Publicar un comentario