lunes, 7 de diciembre de 2009

Capacious Heart / Corazón tan ancho


By / Por Ester Astudillo


You never said
there was so little space
where we were to meet.
I brought my ball
your racket was all wounded
full of holes,
our tennis match ruined from the set-out.

Our second rendezvous,
(was it possibly the last?)
ended no better: we fought
over chess, who was to be blacks?

One evening you spilled
your best promise in my ear
like your Hamlet
with Claudius
only with no Horatio.
You wanted from the start
for me to play Ophelia?

Oh, but did I outplay you!
The bed so nude and wide,
like the ocean I dream of
every night since I was seven,
and you being the fisherman
after his share of fish,
meaning me.

You never got to touch me
when I saw your rod
so feeble and dripping
ocean drops
for tears,
drenching me, my poor fisherman!

Tennis, chess, drowning
are sports
I don’t practice no more,
meaning the world’s not
big enough,
just like your heart.
Like your heart.

* * *
Nunca dijiste que fuera tan pequeño
el sitio donde encontrarnos.
Llevé la pelota
tu raqueta toda hundida
llena de agujeros,
el partido de tenis un fiasco
desde el primer momento.


La segunda cita
(¿o fue la última?)
no acabó mejor:
peleamos sobre el tablero
de ajedrez
¿a quién le tocaban las negras?

Una noche volcaste
tu mejor promesa en mi oído,
como un Hamlet cualquiera
a su avuncular Claudio,
sin Horacio, eso sí.
¿Quisiste desde el principio
que hiciera de Ofelia?

¡Vaya jugada te hice!
La cama desnuda y ancha
como el océano con que sueño
desde que cumplí los siete,
y tú el pescador de almas
a la caza de su presa,
o sea yo.

No llegaste a tocarme
cuando vi tu caña,
tan frágil
derramando gotas marinas
como lágrimas,
calándome,
¡mi pobre pescador de almas!

Tenis, ajedrez, inmersión
son ahora deportes que no practico,
igual que decir que el mundo
no es lo bastante ancho,
como tu corazón.
Tu corazón.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

A ver: a usted le habría venido mejor un jugador de rugbi, o un boxeador, pero se buscó un tenista escuchimizado, o un pesacador con caña (vaya mierda de caña, que se funde a la primera). Y encima me juega con metaforitas del estilo de espacios entrechos, rincones reducidos, etc. A mi no me enredará, niñita, que ya sé de qué va todo eso, aunque no vaya a creerse que lo sé por experiencia, sino que lo he leído todo en aquellos grandes libros del doctor López Ibor, insigne guía de nuestras jovencitas. Usted, con sus versitos, va a descalabrar a alguna de ellas, que pensarán que, como son versos ingleses, qué bonitos, pues que están muy bien. Deberían prohibir el inglés en las escuelas, y sólo enseñar latín, el latín eclesiástico, que hace pensar en cosas decentes.
Adiós, pecadora de la pradera.
Sor Renun

Beatriz dijo...

Uy, Renun, no no, a mí los boxeadores nada de nada, mucho puño, mucho bíceps y poca cosa más.
Espacios estrechos? Rincones reducidos? Es Vd. una salida, aunque no lo sepa, lo lee no con el ojo de la mente, sino con otro tipo de ojo, y por eso le pasa lo que le pasa. Además, está también en una lengua vernácula, no en la de la biblia de Nebrija pero oiga, no nos metamos a disquisiciones filológicas que le van a caer de punta.

Yo le enseño inglés y Vd. a mí latín, pero no el eclesiástico, el vulgar, que me mola más. Le hace el trato?

Guárdese de pecadoras como yo, que ni virtud tendrán las monjas a este paso.

Saudade;-)

Mercè Mestre dijo...

De meiga a meiga: és que no poden ser bons aquests aquelarres i les turques de caliescombra entre setmana, ni aquestes dosis verinoses de poesia olimpicometafísica que ens injectes directament a la vena sense els dos copets de rigor.

Aaahh, ja ho entenc, deuen ser les males influències d'aquesta colla de pervertits de Sitges que, disfressats de monja, es dediquen a desvestir sants i a fer pintades en llatí a la secció de surfistes...

Sant Decathlon i les seves cosines
Imma i Conxita

Beatriz dijo...

Mercè, estàs per aquí (vull dir per allà)!!! Imma i Conxita??? Calla calla, que diuen les males llengües que també és el dia de les que porten el meu nom, però jo em faig l'orni total, a aquests ni cas.

Nena, nena, olimpicometafísica, buff, què dius ara? Els dos copets per fer el rot, vols dir, no, en plan bebè regurgitador total, ajaj! Bueno, no voldria ser indigesta, però això té fàcil solució. És el que toca per l'època, àpats familiars, feixucs, sobretaules inacabables, dies foscos i vermellosos de vi, de vent, d'esbufecs i de 'òstia quan arribarà la puta hora d'anar-se'n cap a casa i fer el meu rotllo?'. Així és que això és per anar fent boca, jaja! Aneu salivant, aneu-hi, aneu-hi anant!

Petó, muacs muacs. Jo avui he lliurat de l'Avern. I vós?