viernes, 14 de mayo de 2010

Aranyes




Per Mercè Mestre



La bola gira, gira, gira.
Per sempre, dins la nostra trampa.



Ens mirem
d'aranya a aranya.
Ingràvides
entre cortines,
traspassem la llum
de la finestra,
baixem les escales
de
set
en
set
penjades d'un sol
dit.

Ens mirem obliquament
i esperem
en silenci.

Immòbils,
eternes,
ombrívoles.

Esperem.

Pacients,
translúcides,
malignes.

En silenci.

Nictòfagues,
devorem nits
sense espines,
flors nocturnes
transparents,
agulles gelades,
partícules
encara verges
de dia.

Somnàmbules,
habitem túnels
de somnis,
taquilles fosques,
vides deshabitades,
selves humides.

Hipnòtiques,
trenem cabelleres
llarguíssimes
de nimfes adormides
sobre vies.

Aturem en el temps
l'agonia insofrible
dels oceans,
la pal·lidesa
extremament etèria
del cel,
la perversa rutina
de la terra.

I algunes tardes
paralitzem el sol.

Ahir, per exemple,
vam aprendre
que la lleugera tremolor
de la rotació,
el sospir profund
de la translació,
aquesta mena de dansa
convulsa, ritual, primitiva,
és la manera natural
de caminar de la bola.

Però ara, per fi, s'ha aturat.
Quina llàstima!

Curiosament,
ella, la trapecista,
ja no podrà fugir.

La rotadora, la transladora,
la de cels canviants,
la de mars brillants.

La tenim atrapada
a la teranyina.
Pels dos pols,
pels paral·lels,
pels meridians,
per l'equador,
la bola,
la voladora.
Ben blava, allà al mig,
penjant per sempre
dels nostres fils.

Ens mirem
d'aranya a aranya.

Ingràvides,
nictòfagues,
somnàmbules,
hipnòtiques.

Pacients.

Ai, quina llàstima!

Per celebrar-ho,
aquesta nit anirem de mosques.





7 comentarios:

Carso dijo...

encara sort que se'n van de mosques i no s'han menjat la boleta blava. a ulls d'aranya els déu semblar una pastilleta, un àcid psicotròpic. pobres aranyes, millor que no se la mengin que igual tenen mal de panxa i al·lucinacions tarantulesques.
¿atrapadaa la teranyina? és com si estigués congelada, no? sort que no li treuen el 5%...

Ester Astudillo dijo...

Com a aranya terrícola, t'agraeixo, des del fons del meu cor aràcnid, que per fi algú hagi tingut la lucidesa de parar la puta bola dels collons, que ja estava marejada. Ara noto que sóc molt més ingràvida i que puc planar per l'espai encabat d'haver despertat dels meus somnis. Potser avui seré prou valenta per treure'm l'escafandra i rebentar en pols estelar. Una aranya menys.

Culló, nena. De set en set. Jo també baixo de 7 en 7. Un nen impertinent em va arrencar una pota amb els seus mocodits en la meva remota infantesa aràcnida i així em vaig quedar.

ps. MMMMMMM, t'agraeixo el fi de la translació i la pesca, però ha estat casualitat o oportunitat aquesta aturada en sec just en el Dia Mundial del 5%??? Brrrrrr! A las barricadas, a las barricadas tra la ri lo ri lo ra

Mercè Mestre dijo...

Vet aquí un gos (pollós), aquest conte s'ha fos; vet aquí una aranya (piranya), caguntot, ja ens han pescat amb la canya!

Però com podem ser tan tanoques de pensar que tenim un genoma més xupiguais que el de les mosques i tal? I creure que sabem pffffff i opinem blblblblb -opinar encara- i decidim brrrr (juajua). Però si, quan la bola cau en la big trampa d'aquests aràcnids xuloplatges, els pobres tontícoles no podem ni dir allò tan flowerpower: "que s'atuuuuuri, que baiiiixo". Ja no podem quedar ni contraculturals ni èpics ni divinos de la muerte.

Veus, opinar sí que podem... i baixar les escales de set en set també, culleres!

Què, companys, anem de mosques?

Petonassos, Ester i Òscar, i a volaaaarr!

Anónimo dijo...

Des d'algun punt
penjat de la xarxa
entre meridià i paral·lel
en la immensa nit
que les lluernes vigilen,
el cor calent alena
punt final
de l'interrogant.
Manel Q.

Ester Astudillo dijo...

Com que s'adiu amb el tema, em permeto reproduir un poema que m'han passat fa moooolt poquet (auto vg. infra, tot i que és un pseudònim, òbviament).

LA TELARAÑA

Leí en
un viejo cómic de Spirit que
nuestras vidas son como
telarañas: todo lo que haces o
dices va tejiendo
unas hebras a tu alrededor que
acaban atrapándote. Y
la cuestión es que
sepas tejer
unas hebras bonitas y
cómodas para que
nunca te arrepientas.

Lo malo es que
parece que
cuanto más te preocupas de
tejer
las hebras te salen
peor. Hay
gente que no parece
preocuparse y
todo les va
de puta madre. Me cago en
sus muertos.

Henry Killer

Pues eso. Ala, a cada cual lo suyo. Qui vol fer d'aranya, qui te teranyina, i qui de víctima?

Antonia Martos dijo...

aranyes amb teranyines esperant capturar-te i/o víctimes que es deixen o no atrapar per l'aranya...
I l'espera de l'aranya. Ai pobreta... que l'espera és molt dolenta
I per seguir amb un altre poema de O.G:
"Esperaba, esperaba y todavía y siempre esperando, esperando con todas las arterias, con el sacro, el cansancio, la esperanza, la médula: distendido, exaltado, apurando la espera, por vocación, por vicio, sin desmayo, ni tregua..." POBRE ARANYA QUE L'ESPERA ÉS MOLT PERÒ QUE MOLT DOLENTA

Un petó

R.P.M. dijo...

Y no hay que olvidar que las arañas son beneficiosoas para la vida del planeta: lo limpian de insectos. Vamos que la bolita no para.