jueves, 17 de junio de 2010

Romeu


Per Raquel Casas


Romeu

Sempre he sabut que el Romeu

és un punk, malgrat el nom,

la pell de plata i la sal als ulls.

Però per damunt la cara

li corre la nit com a aquells

a qui la mort urpeja els sentits.

"El futur no existeix", murmura

llepant a desgrat el coll d'una ampolla.

"El paisatge es repeteix una i altra vegada".

El Romeu no és un punk agosarat,

pren Prozac i com un ocell ferit

tempta la sort amb passos menuts.


**

2 comentarios:

Ester Astudillo dijo...

Si fos americana et podria dir 'Més Plató i menys Prozac' -quina, quina gran fortuna no ser-ho!!! Com que sóc europea -crec, no sé si pura o impura, tant se val-, et puc dir, però, que 'Déu és mort', i que el futur... és només un temps verbal moooooolt imperfectiu. El teu pobre Romeu, ai las!, té pinta de japonès. Em sap greu, lamento dir que no tinc rèplica per a un japonès. Esclar, que els queda, sempre els quedarà... el harakiri!!! O sayo-nara.

Avui vaig torçada; coses de la inversió tèrmica i la proximitat del solstici, imagino;)

Raquel Casas dijo...

Sí, pobret meu, és una mica hipersensible, però ell insisteix en ser punk...