Per Raquel Casas
Romeu
Sempre he sabut que el Romeu
és un punk, malgrat el nom,
la pell de plata i la sal als ulls.
Però per damunt la cara
li corre la nit com a aquells
a qui la mort urpeja els sentits.
"El futur no existeix", murmura
llepant a desgrat el coll d'una ampolla.
"El paisatge es repeteix una i altra vegada".
El Romeu no és un punk agosarat,
pren Prozac i com un ocell ferit
tempta la sort amb passos menuts.
**
2 comentarios:
Si fos americana et podria dir 'Més Plató i menys Prozac' -quina, quina gran fortuna no ser-ho!!! Com que sóc europea -crec, no sé si pura o impura, tant se val-, et puc dir, però, que 'Déu és mort', i que el futur... és només un temps verbal moooooolt imperfectiu. El teu pobre Romeu, ai las!, té pinta de japonès. Em sap greu, lamento dir que no tinc rèplica per a un japonès. Esclar, que els queda, sempre els quedarà... el harakiri!!! O sayo-nara.
Avui vaig torçada; coses de la inversió tèrmica i la proximitat del solstici, imagino;)
Sí, pobret meu, és una mica hipersensible, però ell insisteix en ser punk...
Publicar un comentario