Full Stop / Punt final

Cum’on, one love karma,
Cum’on, one love comma

MORCHEEBA in Dive Deep


For my multiple once loved absentees

By / Per Ester Astudillo

The prickling lights over me -
I lie with no bedding
while fumbling fingers work on the wood
I used to call my own -
Announce my expiration.
I cringe at this sudden knowledge
But will not relent now.

There were times before -
Not quite exactly though.
Colons, semi-colons -
And solid oak, yes.
Unfeeling of viscera yes.
They called it a comma
But I outwitted them -
O was I good at it!

They couldn’t have known
I could use a metaphore.

Now that language has deserted me
Flesh and sinew blur.
There remains the pleasure
Of finally embodying a full stop.

Ultimately nude.

In a stubborn void of discolour
An odourless nothing dissolves.
The now dimming light presses before me
An unaccountable view
Telling the story:
Up the syringe that cuts through the wood
There I dangle off the needle
Weightless
Unaware
Pure
Lovely
Unwomanly depleted

Cold

* * *

La llum caient que m’enceta –
jec sense cobrir
mentre dits potiners furguen en la fusta
que anomenava jo-
anuncia que m’acabo.
M'estremeix aquesta sobtada visió.
No és moment d’estovar-se ara.

En va haver d’això, abans -
no exactament d’iguals.
Punts seguits, punts suspensius –
i fusta sòlida, sí.
Insensibilitat a les vísceres, sí.
En deien coma
però jo els superava en enginy:
en sabia un niu, jo, d’això.

No podien haver previst
com era de bona amb les metàfores.

Ara que el llenguatge ja no el tinc
muscle i tendons s’esvaeixen.
Queda el plaer darrer
d’encarnar el punt final.

Nua a la fi.

En un tossudament descolorit buit
es dissol la darrera espurna inodora.
La penombra encara té temps
de tornar-me una inexplicable imatge
que conta una història:
xeringa amunt, perforant la fusta,
allà penjo jo de l’agulla
Lleugera
Indolent
Pura
Preciosa
Andròginament exhaurida

Inerta