Per Raquel Casas
A Düsseldorf hi ha un arbre que va trobar aigua enmig del ciment. És un arbre solitari amb moltes bosses i sabates desaparellades penjades a les branques com garlandes. Però jo buscava M. Els surfistes no necessitem sabates.
Per tota la ciutat em seguia l'ombra apegalosa de l'arbre. Llavors em vaig tallar el dit petit del peu dret i em vaig poder deslligar aquella ombra que duia enganxada com un gomet a la planta del peu. Després de penjar-hi el dit, vaig continuar buscant M arrapada a les parets.
*
De La dona bilingüe. Viena Edicions.
*
2 comentarios:
Ei!
Què guay jeje, això del arbre em recorda a lo del llibre de Nocilla Dream, i m'agrada :) Jope, jo mai arribaré a escriure tant bé com tu :(
Però sobretot m'agrada quan penges les teves fotos, són xulíssimes:)))
*
Exvotos a una deidad que como santo "encontrador" ¿hará que se logre el milagro? Precioso Raquel.
Publicar un comentario