lunes, 1 de noviembre de 2010

Park Bench Underused / Banc públic infrautilitzat


I’ve got latches for windows,
handles for doors
grinders for scrapers
sanders for floors

MARK KNOPFLER in ‘Hard Shoulder’, from Get Lucky

By / Per Ester Astudillo

They arrive while I’m seated
and stop short,
distracted by their new badges,
two underemployed
multilingual over-fifties
bent over their forms
filling in their moronic quests
and dressed poorly.

Two Nips come for aid
in an English so halting
I couldn't take in a word
from where I sat,
in need of directions for Catalonia Sq.
After that, turn for two French-speaking nonnatives.

Then they set for their job,
the male and the female.
Raising their gaze,
they scan the park
speaking little
unwilling to smile.
They total the benches,
make a note of the vacancies
and stray dark immigrants
and the odd idle stroller
or the mum with her pram.

Guess they counted me too,
ticked the box where appropriate.

All that while I’d been busy
with a standing fan chillying in the balcony up right.

Guess they write down in the forms
they'll duly circulate
my line of benches was overly underused.


* * *


Arriben mentre sec i s'aturen,
dubtosos de les seves noves plaques:
en tenen més de 50,
poliglots capcots amb postgrau
i carpeta a la mà,
omplint buits en el formulari idiòtic,
vestits amb pedaços.

Dos japos hi busquen ajuda
en un anglès tan dolent
que ni del banc estant
jo pesco res: Pl. Catalunya, please.
Després, dos no nacionals que només parlen francès.

Llavors estan per la feina,
l'home i la dona.
Alcen la mirada
i escanegen el parc,
parlant poc,
rient gens.
Sumen els bancs,
prenen nota dels buits,
dels immigrants vagatius,
dels vellets que passegen
o la mamà-amb-cotxet.

Dono per fet que també em compten,
que faran una creu a la casella on toca.

Aquella estona jo només miro
un ventilador de peu
que es refrigera al balcó
allà dalt a la dreta.

Suposo que apunten al formulari
que la filera de bancs que ocupo
està a la clara infrautilitzada.

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Yo creo que por ahí hay mucho cerebro infrautilizado, y así nos va. Por ejemplo, el de esos políticos que diseñan ocupaciones nuevs, como "asistenia en rotondas", o "contadores de personas en bancos de jardines públicos". No se apure, es el futuro. En algún lugar hay que colocar a los graduados en ESO.
Sor Renun

Mercè Mestre dijo...

Suposo que és qüestió de temps (poc) que aquesta professió anirà a l'alça. I la següent, és clar, serà la de comptadors de comptadors. Ja ho tinc, demà mateix em poso a invertir en Casio i altres fabricants de calculadores perquè els que hauran de calcular no sabran sumar i tal. Negoci a la vistaaaaaaa!

Quin ull més educat que tens, noia!

Ester Astudillo dijo...

Pero estos no eran made in ESO, tenían más de 50... y eran políglotas... como que no.

Es veu que l'ull, a més d'estràbic, també el tinc poliglot. Ja puc dir-li el que sigui que no em fa cas, se me'n va cap allà on li rota. Un conyàs!
;)

Ester Astudillo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Antonia Martos dijo...

Ester, jo també invertiré en Casio, com la Mercè, per si de cas!. Potser és el futur (qui sap)... perquè de moment es veu molt negre.
Una abraçada

R.P.M. dijo...

El mundo se nos viene encima Ester. Y mejor que nos coja sentados en un banco, que no de rodillas. Por lo menos tú, tienes la capacidad de ver. Bss

Carso dijo...

monya lo dice el refranero, ojos que cuentan, corazón que se sienta.
de todos modos yo estoy con ester, prefiero invertir en bancos que en la banca, aunque reconozco que lo de Casio igual es mejor que el deute públic al 4'75 con asterisco.

Ester Astudillo dijo...

Lo dice el refranero??? Y yo sin saberlo!

No sé, pero a mí lo de las calculadoras tampoco me da el pego. De la deuda pública mejor no hablar... ;)