viernes, 27 de marzo de 2009

1. GÈNESI

Per Mercè Mestre



Aquesta colla de dones estranyes, minerals, vegetals o animals, que caminen i es transformen i canvien de color segons la llum, són camaleons? Ombres? Hologrames? O més aviat les arrossega l’aire i avancen lentament com les dunes del desert?




La dona duna

Com un mar de blat,
t’ondules.


T’ondules i t’ondules i t’ondules.

L’aire vermell de la tarda
desplaça suaument
els teus cors petits, mínims,
com una ombra daurada
pel desert.

L’aire groc del matí
descansa en les teves sines.


La dona sal


Has mirat.

Has mirat enrere
i el sol i la lluna
s’han detingut.

Les altres dones
també han mirat enrere
i ara són estàtues de sal,
formes imprecises
d’un estrany planeta,
misterioses cristal·litzacions
jeroglífiques
d’un dubte.


La dona salamandra


Caus infinitament del cel.
De sobte, negre, lila, blau, verd...
la teva cua magnífica divideix el temps:
present daurat, passat d’argent.
El futur s’escola com mercuri
per les caselles en ombra
de la teva pell.


La dona rellotge de sol


En el teu món circular
no dorms mai:
somies desperta,
et despertes somiant.

Quants eclipsis necessites
per dormir-te en el mirall?


La dona Triangle de les Bermudes


Ingènua catàstrofe.
Fil natural invisible
lligat brutalment
al quilòmetre u de l’infern.

No creus en res:
t’empasses cossos
i vomites esqueles.
















7 comentarios:

casa da poesia dijo...

amo el canto de zenzontle
pájaro de cuatrocientas voces...!?...siete voces...set veus...

Unknown dijo...

Has aterrat magníficament entre les dunes d'aquest heptangle de les bermudes. Benvinguda.

paula dijo...

Ya me dijo mi mama, que no escribiera en malas compañías je,je. Bienvenida y bienhallada compa. Me hago fan genética, de esas mujeres sombras del ombligo de universos, a las que les han crecido las dunas. Esas hermanas tan bien envueltas por ti, en espirales de aire y con espejito de salamandras en el bolso, para los cambios de maquillaje a tiempo.
Nos vemos el próximo viernes en el triangulo de las bermudas y cotillearemos del vecino del hades…
Merce, Mercè .un abrazo
PD)Buen ojo, como siempre, Carles

Beatriz dijo...

Apa, Mercè, fet el fet. Moltes felicitats i festa grossa de benvinguda!! Ay, compi, compi. Quién nos ha visto y quién nos ve!

Veig que a pesar de tot t'ha quedat molt i molt bé (je!). Si es que esto de la técnica, la informática y demás chuminadas acordes (concediendo que incluso pueden llegar a ser benéficas), es para los pobres varones, a fin que no pierdan nunca la ilusión de que les queda un territorio vedado de caza en el que pueden explayarse a sus anchas y donde nunca nadie (léase fémina, sea o no del desierto) les vendrá a incordiar, ni mucho menos pretendrá competir con ellos.

¡Ay, pobres, pobrecitos! ¡Cuán ajenos están a comprender cómo están de perdidos! Pero mientras tanto, que vayan jugando.

PS. Paula, paula. Si no me equivoco, y no me equivoco, que para eso soy fémina (aunque prefiero no recurrir a la categoría), a la Mercè la fiché yo. Ojito, ojito. Ja, ja!

Abraçada virtual comunitària, en especial a les fèmines!

R.P.M. dijo...

Te voy a echar una mano, Carles, porque al paso que vamos, este blog ya necesita el calendario auspiciado por Marc-Gogus para demostrar que las voces masculinas del mismo son cándidas y tiernas pero además pueden salir en las fotos calendas. Vivan las mujeres del blog!!! Chapó. Cada una que llega se hace un espacio por derecho propio. Bromas aparte, estoy encantado con toda la poesía, la inteligencia y el arte que renueva este blog y lo llena de voces tan auténticas y femeninas. Un abrazo y bienvenida. Ester, un abrazo también por la parte que te toca de esos ojazos para captar fichajes.

Mercè Mestre dijo...

Gràcies, companys de bloc i de casa da poesia (Brasil, oi?), per compartir heptangle de les bermudes amb humor i salero. Paula, artista de revista i enrotllada col·lega de publicació de divendres, m'ha agradat molt la teva versió picassiana de les meves "boges" atramuntanades. I a tu, Ester, poetassa, gràcies per "presentar-me" aquesta penya, que és la bomba!
Carles i R.P.M., gràcies per la benvinguda i visca els homes del bloc!!!

Carla dijo...

Hola Mercè!
Els teus poemes tenen gust a feminitat vera i profunda... mmmm!
Benvinguda al bloc!