viernes, 1 de mayo de 2009

ESPERITS





Per Mercè Mestre







Hi ha diferents tipus d’esperit:


1. L’esperit xampú, que en petites dosis ja fa molta escuma i et pots rentar el cap tranquil·lament i de sobres. És agraït, suau, t’acarona el cap, fa bona olor i, només si ets massa confiat i et distreus, t’entra als ulls i et fa plorar de picor. És la seva única arma de destrucció massiva. Al matí es desperta abans que tu i et pica l’ullet des del prestatge del lavabo. Sol tenir els ulls grocs o verds i brillants com els gats.

2. L’esperit pastilla efervescent, que és una varietat de l’anterior, però en versió festiva. És excessiu per definició. El sol contacte amb la vida el desfà, el duplica, el triplica o quadruplica en dos, tres, quatre segons com a màxim i, quan s’ajunta amb altres esperits com ell, perd les formes, s’ofega en una allau de bombolles caòtiques d’alegria. És un perill públic, però una festa íntima. Ara, quan li baixa l’adrenalina, ja te’l pots beure de cop perquè és rematadament inestable. Sol tenir la mirada desorbitada com els gremlins.

3. L’esperit forat negre de l’espai és el més perillós. No t’hi acostis: se t’empassarà. El pitjor és que t’atreu. Com la mel als avions. Però, malgrat aquest poder, passa tan desapercebut que, per molts aparells d’alta definició que tinguis, per moltes antenes, radars i telescopis que instal·lis al terrat, o satèl·lits que posis en òrbita, mai no el descobriràs a temps. No brilla. Un insignificant granet de sucre és un diamant, una glacera, un incendi, un far d’Alexandria al seu costat. Genera foscor i cada cop pesa més i més. S’amaga al fons de tots els fons i només viu per enfonsar-se i enfonsar-te. És omnívor i abissal. Negativament elèctric. Si saps de quin color té els ulls, ets matèria morta. Vol dir que la teva pròpia destrucció li ha il·luminat la mirada per un instant.

4. L’esperit gra de sorra és solidari. Malgrat que ell sol és pràcticament invisible, sap que és tan important com el del costat, i que tots junts són capaços de construir deserts i platges. I també, en mans d’artistes, castells i escultures. És anònim i efímer, però la seva obra és eterna i sagrada. I, de vegades, no ho sap. Té els ulls del color de tots els cels d’abril.

5. L’esperit ai es passa la vida patint per tot el que sap, el que no sap i el que mai no sabrà, ai! Però segueix una dieta especial antienergètica i pro estress que li permet assaborir la seva mala sort, ai! Té les digestions pesades, gairebé impossibles, cremor d'estómac, aerofàgia crònica i lacrimofília. És addicte als mocadors de paper amb fastigós aroma de menta.Té els ulls de color moc.








7 comentarios:

Beatriz dijo...

Uau, Mercè, no sabia que a més eres experta en aquesta mena de fenòmens paranormals!!! I en el dia del treball!!! Tia, tu i jo estem moooot malament. Enlloc de fruir com un esperit qualsevol estem aquí enganxades a la pantalla, per variar, oi???

M'ha encantat. Què dir-te? L'esperti ai és judeocristià segur, i en pul·lulen força pels nostres voltants. Si m'he de quedar amb algun -no per a mi mateixa, eh, vull dir com a ànima i veleïtats diverses, que jo no en gasto d'aquests estris-, sinó per fer-ne ús, em quedo sens dubte amb l'esperit xampú. Fidel cada matí, mmm I només et produeix coïssor d'ulls, bé, bé. Bon senyal.

Petons. Em reclamen per dinar.

Fins la setmana k b, segur segur segur.

:)

Mercè Mestre dijo...

Ho, ho, ho, Ester! Em sembla que tu i jo som els únics esperits gra de sorra que hem obert la parada avui.

A veure si al final resulta que els fenòmens paranormals som nosaltres? Com a la pel·li "Los otros", però en versió hip bloc.

Tens raó, l'ai és judeocristià sense cap mena de dubte, molt fina, molt fina!

Well, well, celebro que t'hagi encantat (uuuh, mai millor dit!). Ja se sap, això dels esperits dóna una mica de juju, però al final enganxa.

Xin xin, salut!

Beatriz dijo...

Hip-bloc, bee-bop, que multilingüístics ens estem tornant!!! Aviat també multidisciplinars, ahhhhhhh! Mercè, guapis, ens fem company(on)ia, en un gran dia com el d'avui, xin xin, el trabajo os hará libres, que diria Herr Marx. I un bé negre!

Jo de ben segur que sóc paranormal. Si tu també ho ets, me n'alegro. Ja en som dues. Això d'esperit gra de sorra ja m'agrada menys, però ésben cert que la realitat mai no li agrada a ningú.

El que no et veig gens és omega, tia, no et minusvaloris. Si Huxley només va arribar fins a delta!!! Clar que sent paranormal... tot podria arribar a esdevenir-se, jeje!

I la mani??? Uf, aquí a Vilanova un tràfec que no t'ho pots imaginar. Jo sí, imaginar-m'ho sí que puc, esclar, però com tots els somnis, seria fictici, hahaha!

Ens truquem i kdm. Potser millor sense carabina (la MR absent).

Xin, xin, por tiempos mejores (+ revolucionarios, digo).

Patu:)

Carso dijo...

També hi ha l’esperit de les lletres, Mercè, o les espiritistes com tu que conjuguen la màgia de les paraules.

paula dijo...

Cierto muy cierto Oscar.Encima, como demostró el otro viernes ,cocina de maravilla je,je.
Me han encantado tus ejercicios espirituales,has vestido lo etéreo de miradas y en clave de humor.Me pido el del champú y si puede ser, antiparásitos mentales en general.
Gracias por las dunas de arena.
un abrazo.

Carla dijo...

Un "txin-txin" per a tu: compartirem, així, l'esperit del vi.
una abraçada!

Mercè Mestre dijo...

Com que la cosa va d'esperits, us convoco a tots per brindar a la vostra salut, macos!

Petons ;)