jueves, 14 de mayo de 2009

South-bound







By Ester Astudillo




To the memory of Víctor Erice’s film El sur (1983), and to Icíar Bollain, a ‘67 artist woman contemporary






- So still itching
To defrost,
Am I right?
Hold back your drive,
Mind my words,
Lass:
There’s a Pole
On the other edge
Too,
Would you have guessed
That much?

Where no parents,
Siblings
Or Jews
Wish to come
To your rescue
-Will, for sure,
Be that
“Thank God”?-,

Nor cobwebs
Could satisfy
Chilblains,
Nurse such a
Long-held fast.

- Cold’s fine
By me,
Rides on blood,
Numbs the top
Sweet
Like ordinary dope.

Plus all extra limbs
Minced
Down to stumps,
Holes sealed
To the din
Whichever the front.

Freed from flesh,
From its twin
Tiresome awareness,
Both unbearably
Nagging.

From a temperature
Mounting pink
Atop the unerring
Flush.

Virginia
And Ophelia,
Take also
European-ended
Motherly Sylvia,
So inconveniently
Locked & gassed
In her unpretentious
Kitchenette:
All that close
To the South
Yet never quite
Crossing the bounds.

Could they
Have made it?
Could one die of frost
And still be alive?




8 comentarios:

Anónimo dijo...

En esta ocasión destilas un inglés muy frío, con chorretes.
The Spy Who Came in from the Cold

Mercè Mestre dijo...

Ester, sé el que representa per a tu aquesta pel·lícula i de quina pell està feta la barreja de llum i tristesa que t'encomana. I no et vull comentar res més perquè també sé que el poema t'ha sortit del fetge que s'amaga dins del cor (de vegades les punyeteres vísceres s'alineen com els planetes).

Dedico aquest poema al teu poema (de poema a poema):


Quatre punts cardinals
apunten cap al sud.

El sud de les idees:
horitzó de perfil.

El sud de les paraules:
horitzó del sí i el no.

El sud de la llum del dia:
horitzó de la tardor.

El sud de tots els nords:
horitzó de l'horitzó.


Petons ;)

Ester Astudillo dijo...

Sweetheart, se llaman carámbanos, carámbanos, no chorretes, que son an altogether different thing.

Thanks anyway. You're always welcome. Are you really a spy? Are you a creature of Le Carré? Oh, oh! I never knew! How could I miss it? How could I be so blind? Did you blind me? Did the South, or the North, ever blind me? I guess I'll never know.

Te lo tendré que traducir, claro. Con el Collins no vamos a nowhere, para variar, ja!

:)

Anónimo dijo...

Oh, Mercè, Mercè. Com hem pogut viure tants anys tan cegues? Com t'ho has fet per traduir-ho, noia? O has anat a les palpentes, també per variar?

Gràcies, gràcies. Ho endivines, i tens tota la raó. El fetge també és una víscera indispensable, ràpida ràpida -vull dir ràpidament mortal- si entra en coma. I a més, vulnerable al càncer, cosa que el cor no és. I vomita bilis, puag!!!! Amarga, amarga, amarga, no com la sang que xuclen els vampirs. Qui fos vampir!

Gràcies pel teu preciós poema dedicatòria. Em pensaré com l'interpreto. És bo o dolent anar cap al sud? I si el sud et surt rana?

Voilà! Vaia merda de brúixoles. Abans com a mínim, anàvem perduts però no ho sabíem. La consciència sempre és un gran entrebanc per a la vida.

Ens veiem demà, si els déus ens són favorables. Posaré espelmetes aquesta nit, que ens ho mereixem.

Petó gros gros. Muacs.

;)

Ester Astudillo dijo...

Mercè, l'anònim sóc jo, esclar. No sé què ha passat amb el cony d'informàtica. Estic fregida.
Ahhhhhh! Vull baixar la persiana!!!
;)

R.P.M. dijo...

El Sur, que tenía una segunda parte que no se hizo. Mejor, porque ha quedado la historia inacabada con sus luces y sus sombras. Tu poema camina también entre esa luz buscada, en un amplio viaje. Precioso.

Mercè Mestre dijo...

Translendium SL of course.

A les palpentes, jo sempre busco el sud a les palpentes. Sóc "sudista" vocacional (la meva àvia era d'Oriola i em va ensenyar de ben petita a plantar geranis al balcó i a estimar els gessamins -oh, el sud!-).

Ah, i els fetges que viuen dins els cors no són hepatítics com els altres... a més de filtrar, bateguen. Són més enigmàtics, més etruscos.

Per cert, anar al revés surt rana o "anar" al revés surt "rana". Curiós, oi?

Fins demà/avui/ara/ja

Ptons

Ester Astudillo dijo...

Gracias, Rufino. No sé si era la segunda parte o el final, que no se llegó a filmar como tenía pensado Erice por falta de presupuesto. Pero bueno, la novela estaba ahí, con un final inequívoco, aunque reconozco que no la he leído. Luces y sombras, como siempre, aunque yo tengo la fatal tendencia a hacer prevalecer las sombras. Qué se le va a hacer, el hígado y la bilis, que hacen estragos en los melancólicos cuando tienes un hígado-corazón: humores siempre negros.

Escolta, Mercè, no barregem territori professional, que això de Translendium em sona a empresa de traduccions, ja saps, els bolets a què de vegades hem de recórrer quan ens demanen una traducció del rus a l'àrab d'avui per demà. Però accepto pulpo como animal doméstico. Ja en som un munt, doncs, que anem a les fosques. Però sempre serem minoria.
'Anar' per 'rana', 'Mestre' per 'terme', acrònims interessants. Se'n pot fer un bon poema buscant acrònims d'aquesta mena, amb una deliberada intenció insidiosa i tocapilotes. M'ho penso.

Veig que has publicat ja. Ara m'ho miro. Noia, quines hores per publicar! No sabia que, a més, eres somnàmbula. O ets insomne? Això darrer ja és un xic més fotut. Ah, però tu no tens un cor-fetge, segur. M'ho expliques d'aquí a una estona.

Petons a dots dos:)