viernes, 8 de enero de 2010

Carta dels tres Reis d'Orient als tres reis falsos





Per Mercè Mestre



Estimats tres reis falsos,


Sabem qui sou, on viviu i a què us dediqueu. El problema és que nosaltres no existim i vosaltres sí, però pensem que és més fàcil escriure-us cartes a vosaltres perquè estem segurs que arribaran a una bústia de debò i no acabaran illegides i reciclades com les nostres.


Malgrat que no existim, diuen que som a tot arreu el mateix dia. Això ens ha creat un trauma filosòfic de grans dimensions (tot i que no les podem mesurar perquè no sabem on som) i, el que és pitjor, una úlcera d'estómac que no acabem de localitzar. De fet, pensem que l'úlcera té el mateix problema que nosaltres -més biològic que filosòfic en el seu cas- perquè la pobra va igual de perduda.


Vosaltres, que, suposadament, ens suplanteu a les cavalcades i feu servir aquestes carrosses brasilerodisneypepis, sabreu perfectament què volen aquests nens de totes les edats que ho deixen tot per anar a veure-us desfilar vestits de drag queens i papagais, acompanyats d'una fauna diversa de comediants, faquirs, castanyeres, nans, ballarins, moteros, bruixes, teresines, alcaldes, carpantes, carboners, precolombins, malabaristes i faràndula diversa que us fa la pilota descaradament en aquest dia tan celebrat pels reimagfílics.


Total, per suplantar-nos a nosaltres, que no existim!


Però ja ens hem cansat de no ser més que el que diuen que som i, a partir d'ara, volem començar a ser el que diuen que no som. O sigui: polítics. I, sobretot, políticament incorrectes.


Mireu, una de les coses que ens emprenya més és que ens jivaritzin als pessebres i que els vostres marrecs ens agafin per la corona amb els seus ditets bruts i ens vagin avançant cap al nen Jesús, també jivaritzat. Quina irreverència! I quin vertigen! Ja és prou fotut viatjar en camell per les autopistes perquè, a sobre, et facin viatjar en mocodits!


I quin estrès posttraumàtic, la nit de Reis! Tota aquesta panda de xalats fent veure que són nosaltres... I el bou i la mula tan a prop... quina pudor, pfff!


O sigui, que s'ha acabat allò de Sas Majestats i tota aquella farsa d'irrealitat i màgia que no mena enlloc: volem que ens suplanteu del tot (físicament i filosòficament). I, aleshores sí, tranquil·lament, oficialment, màgicament, nosaltres podríem okupar una plaça d'alt funcionari, d'aquests que no hi són mai al seu lloc, però viatgen sempre amb cotxe oficial (amb alguna ballarina inclosa, pot ser?) i cobren com si hi fossin les 24 hores dels punyeteros 365 dies del vostre any real.


I, a canvi, us regalarem la nostra corona reial (plena de ditades dels vostres nens).


Esperant la suplantació total i definitiva, us saluden intensament,


Els tres exReis (esperem) d'Orient



6 comentarios:

Ester Astudillo dijo...

Et juro que he hagut de fer un veritable esforç neurofisiofilosòfic per destriar els uns (reis) dels altres. Si et dic la veritat, crec que jo també m'he perdut. És que això d'anar mancada d'estrella té el seu intríngulis. Tot i així, per a la propera vida NO em demanaré ser rei(na) mag(a), que això d'estar en un pessebre i que et sobin els mocosos jívars per a més inri no mola, por los clavos de cristo.

Maria Magdalena
[(pena que no surti als pessebres!) Com la representarien? Amb tanga? Amb parracs lleopardins? Melenuda o desmelenada? Grans dubtes filosoficoexistencials que mai podrem resoldre.] Prlm. Muacs a la ena

Mercè Mestre dijo...

Hello compa!

Aquí tots anem més perduts que el boomerang d'un cec. Serà que les antenes ens putegen la magnetita del cervell?

Ara que tu no tens excusa, Marilena, xata, que saps que ets l'autèntica reina del portal, amb melena o sense, màster en prínceps, reis i profetes. I no vagis ara de modesta pastoreta, que ens coneixem de la cadena...

Molts muacs i, de paso, un abraso.

La Bella Easo

Ester Astudillo dijo...

Postres Martínes, pa'servirles, los genuííííínos y auténticos, tándem con Fabada Litoral, la de l'abuella.

La pixanera (melenuda). [No veig el caganer. On c. s'haurà fotut? Ja el deuen haver desmantellat. On anirem a parar?, ja s'han perdut les (bones) tradicions. El pessebre no és per la candelària que s'ha de llevar?] Prlm, que no tenim excusa.

Mercè Mestre dijo...

Muntem un súper?

La negocios

Ester Astudillo dijo...

Jaja! No sé si és bona època, però va, calem-hi foc!

Anónimo dijo...

Carta a la directora de la cosa:
Us parla l'autèntic Caganer del pessebre i us escric per protestar enèrgicament contra aquests Montilles, jugadors del Barça, Cuiners Bullits i tota la fauna de tanoques imitadors.
Deixeu-me cagar en pau o em passo al pare Noel.
Manel Q.