
Per Mercè Mestre
Estimats tres reis falsos,
Sabem qui sou, on viviu i a què us dediqueu. El problema és que nosaltres no existim i vosaltres sí, però pensem que és més fàcil escriure-us cartes a vosaltres perquè estem segurs que arribaran a una bústia de debò i no acabaran illegides i reciclades com les nostres.
Malgrat que no existim, diuen que som a tot arreu el mateix dia. Això ens ha creat un trauma filosòfic de grans dimensions (tot i que no les podem mesurar perquè no sabem on som) i, el que és pitjor, una úlcera d'estómac que no acabem de localitzar. De fet, pensem que l'úlcera té el mateix problema que nosaltres -més biològic que filosòfic en el seu cas- perquè la pobra va igual de perduda.
Vosaltres, que, suposadament, ens suplanteu a les cavalcades i feu servir aquestes carrosses brasilerodisneypepis, sabreu perfectament què volen aquests nens de totes les edats que ho deixen tot per anar a veure-us desfilar vestits de drag queens i papagais, acompanyats d'una fauna diversa de comediants, faquirs, castanyeres, nans, ballarins, moteros, bruixes, teresines, alcaldes, carpantes, carboners, precolombins, malabaristes i faràndula diversa que us fa la pilota descaradament en aquest dia tan celebrat pels reimagfílics.
Total, per suplantar-nos a nosaltres, que no existim!
Però ja ens hem cansat de no ser més que el que diuen que som i, a partir d'ara, volem començar a ser el que diuen que no som. O sigui: polítics. I, sobretot, políticament incorrectes.
Mireu, una de les coses que ens emprenya més és que ens jivaritzin als pessebres i que els vostres marrecs ens agafin per la corona amb els seus ditets bruts i ens vagin avançant cap al nen Jesús, també jivaritzat. Quina irreverència! I quin vertigen! Ja és prou fotut viatjar en camell per les autopistes perquè, a sobre, et facin viatjar en mocodits!
I quin estrès posttraumàtic, la nit de Reis! Tota aquesta panda de xalats fent veure que són nosaltres... I el bou i la mula tan a prop... quina pudor, pfff!
O sigui, que s'ha acabat allò de Sas Majestats i tota aquella farsa d'irrealitat i màgia que no mena enlloc: volem que ens suplanteu del tot (físicament i filosòficament). I, aleshores sí, tranquil·lament, oficialment, màgicament, nosaltres podríem okupar una plaça d'alt funcionari, d'aquests que no hi són mai al seu lloc, però viatgen sempre amb cotxe oficial (amb alguna ballarina inclosa, pot ser?) i cobren com si hi fossin les 24 hores dels punyeteros 365 dies del vostre any real.
I, a canvi, us regalarem la nostra corona reial (plena de ditades dels vostres nens).
Esperant la suplantació total i definitiva, us saluden intensament,
Els tres exReis (esperem) d'Orient













