Mostrando entradas con la etiqueta carta. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta carta. Mostrar todas las entradas

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Carta de los Reyes Magos tras proclamarse la República Maga

Por José G. Obrero

Queridos niños:

Tras muchos años de mentiras de vuestros papás y mamás para haceros creer, como los papás de Siddharta con el futuro Buda, o como todos los genitores protectores con su prole, que el mundo es un lugar de fantasía donde vosotros sois los protagonistas, Gaspar, Melchor y yo hemos decidido aclarar algunas cuestiones que consideramos fundamentales para que no os convirtáis en unos inadaptados o, en el peor de los casos, unos sociópatas.

Anotad, pequeños: las princesas y los príncipes son unos elitistas y en contadas ocasiones son guapos. Visten de azul pero pueden hacerlo de muchos colores ya que cambian de vestido varias veces al día. Nunca van en corceles pero sí en coches blindados de alta gama con chófer. Tienes muy pocas posibilidades de que te encuentres cara a cara con alguien de la realeza y algunas más de que lo hagas con sus guardaespaldas y personal de seguridad. Suponiendo que los conozcas y llegues a entablar una conversación puede que si eres niño te guste el príncipe y si eres niña te guste la princesa. Puede que prefieras al rey o a la reina. Puede que te enamores de una infanta o quieras tirarte a la reina madre. Puede, niño, que el chófer te deje fascinado y tras un breve idilio desaparezca de tu vida. Puede que mientras piensas en esto estés tan absorto que no mires al cruzar la calle y que la chica que se golpea la frente con el volante por el frenazo brusco, decida, por compasión llevarte a tomar una copa a su casa y por pasión te folle como una posesa. Lo que queremos decirte, querido niño, es que esto es la jungla y que no debes construir tu pensamiento sobre la arena movediza de los discursos paternos que se cierran como un círculo perfecto, pues, aunque tus papás te digan que la tierra es redonda está achatada por los polos. También queremos aclararte que “la jungla” es un ecosistema y que, por tanto, es más ordenada y lógica de lo que puedan contarte para que le tomes miedo y decidas salvarte. Agárrate a una liana y sacúdete el tembleque.

Gaspar, Melchor y yo, estamos exiliados, pero como tenemos contactos e influencia al más alto nivel hemos conseguido un buen chalecito con piscina en un paraíso fiscal y no nos falta de nada. Así que, como nos vamos a dedicar indefinidamente a disfrutar de la opulencia, queremos despedirnos con algo más que regalos materiales, un consejo: no vayas a las charcas porque las ranas y los sapos están hartos de besucones.

viernes, 8 de enero de 2010

Carta dels tres Reis d'Orient als tres reis falsos





Per Mercè Mestre



Estimats tres reis falsos,


Sabem qui sou, on viviu i a què us dediqueu. El problema és que nosaltres no existim i vosaltres sí, però pensem que és més fàcil escriure-us cartes a vosaltres perquè estem segurs que arribaran a una bústia de debò i no acabaran illegides i reciclades com les nostres.


Malgrat que no existim, diuen que som a tot arreu el mateix dia. Això ens ha creat un trauma filosòfic de grans dimensions (tot i que no les podem mesurar perquè no sabem on som) i, el que és pitjor, una úlcera d'estómac que no acabem de localitzar. De fet, pensem que l'úlcera té el mateix problema que nosaltres -més biològic que filosòfic en el seu cas- perquè la pobra va igual de perduda.


Vosaltres, que, suposadament, ens suplanteu a les cavalcades i feu servir aquestes carrosses brasilerodisneypepis, sabreu perfectament què volen aquests nens de totes les edats que ho deixen tot per anar a veure-us desfilar vestits de drag queens i papagais, acompanyats d'una fauna diversa de comediants, faquirs, castanyeres, nans, ballarins, moteros, bruixes, teresines, alcaldes, carpantes, carboners, precolombins, malabaristes i faràndula diversa que us fa la pilota descaradament en aquest dia tan celebrat pels reimagfílics.


Total, per suplantar-nos a nosaltres, que no existim!


Però ja ens hem cansat de no ser més que el que diuen que som i, a partir d'ara, volem començar a ser el que diuen que no som. O sigui: polítics. I, sobretot, políticament incorrectes.


Mireu, una de les coses que ens emprenya més és que ens jivaritzin als pessebres i que els vostres marrecs ens agafin per la corona amb els seus ditets bruts i ens vagin avançant cap al nen Jesús, també jivaritzat. Quina irreverència! I quin vertigen! Ja és prou fotut viatjar en camell per les autopistes perquè, a sobre, et facin viatjar en mocodits!


I quin estrès posttraumàtic, la nit de Reis! Tota aquesta panda de xalats fent veure que són nosaltres... I el bou i la mula tan a prop... quina pudor, pfff!


O sigui, que s'ha acabat allò de Sas Majestats i tota aquella farsa d'irrealitat i màgia que no mena enlloc: volem que ens suplanteu del tot (físicament i filosòficament). I, aleshores sí, tranquil·lament, oficialment, màgicament, nosaltres podríem okupar una plaça d'alt funcionari, d'aquests que no hi són mai al seu lloc, però viatgen sempre amb cotxe oficial (amb alguna ballarina inclosa, pot ser?) i cobren com si hi fossin les 24 hores dels punyeteros 365 dies del vostre any real.


I, a canvi, us regalarem la nostra corona reial (plena de ditades dels vostres nens).


Esperant la suplantació total i definitiva, us saluden intensament,


Els tres exReis (esperem) d'Orient