lunes, 15 de marzo de 2010

Your Best Clothes / El teu millor vestit



L'oblit és l'única mort que mata de debò.

EDUARDO GALEANO



Nipple and hive, bite-lumps
small acorns of the almost pleasurable
intimated and disallowed

SEAMUS HEANEY in 'Hailstones',
from The Haw Lantern (1987)



By / Per Ester Astudillo


Like a poetry collection
Right off the freezer
Dripping gently onto your palm
The sweat,
The vapours,
The blood,
The semen
It took the author
To squirt it off and get done.

That’s how I like you best:

Out of the vapours of the gin-tonics of yesternight

Out of your clothes after I ripped them

Out of your dreams that clog your look in your wake

Out of the nightmares that clog mine

Letting come to life what was dormant:

An astonishing something to be lived briefly,
Like a poetry collection
Brought about in one go
in the mist of an alcoholic binge,
And to be lost soon afterwards,
Defrosted,
Perfectly useless and untouched,
In the jungle of oblivion.







Com un recull de poesia
just tret del congelador
degotant suaument a la palma
la suor,
els vapors,
la sang,
el semen
que van fer que l’autor
esclatés en el clímax
i es donés per satisfet.

Així és com m’agrades més:

havent deixat enrere els vapors dels cubates a la nit

i el vestit després d’estripar-te'l

i els somnis que embussen el teu esguard quan et lleves

i els malsons que embussen el meu


fent que prengui vida el que estava adormit:

quelcom sense nom per ser viscut breument,
com un recull de poesia

parit d’una tirada entre les bromes de l’alcohol,
que es perdrà tot seguit,
degotant

ben inútil i sense obrir,

en la jungla de l'oblit.

5 comentarios:

Mercè Mestre dijo...

Quin luxe poder passar de cristall de gel a líquid, de líquid a vapor, de vapor a bye, bye,
"desaparèixer" per les lleis de la física! (quina lleugeresa, quina elegància!). Què feixucs són, en canvi, aquests oblits mal congelats i pitjor descongelats, que de vegades anomenem records i, refregits i mal païts, vida.

Però tu ets bona cuinera.
Y ara jo m'evaporo... flop!

;)

Carso dijo...

Lo malo de los congelados es que a menudo pierden el frescor, cosa que también le puede pasar a la poesía, pero no a tu poema, Ester, que está rico rico, digno de una receta de Arguiñano.
besos, vapores, sangre y lo que se tercie...

;-)

Ester Astudillo dijo...

Gràcies companys, tot i que jo de cuinera... de mediocre en avall, tirant cap a mooooolt avall. Per elegància, la vostra, xatis. Muax muax muax;-)

ps. No sigas, no sigas, Carso, que ya ves lo que viene en la receta, y haríamos un estropicio, jeje!

psII. Serà veritat que arriba la primavera??? Encara en venen, d'això? N'hi ha al rebost? O és pura imaginació fantasmagòrica a cop d'hàbit?

Anónimo dijo...

Nada de congelados. Lo mejor es la conservació sobrenatural, como el brazo incorrupto de Santa Teresa. Claro, de eso usted no sabe nada, o no quiere saber. Bueno, el poemilla está bien, aunque no le veo la rima. Bueno, en inglés si que tiene un poco, aunque con mi aceto del suroeste de Belfast no sé si sonaría bien.
La meto tarde, como siempre; perdón, que lamento llegar tarde, como suele ocurrir. Ya sabe que estoy ocupada con tanto niño...
Sor Renun

Ester Astudillo dijo...

Ay ay ay, pero la cosa está, Renun, en esto: para qué sería menester congelar un poema? Y descongelarlo?

Cuide de Vd. y de sus niños;-)